Conte del Karim

 Una vegada hi havia un noi que es deia José. Tenia divuit anys, era molt fort i molt intel·ligent però un covard. Vivia en un poble molt petit als afores de Barcelona, vivia amb el seu avi i la seva àvia

El José com lla feia divuit anys els seus avis li van dir que si es podia marxar de casa perquè ja era massa gran per cuidar-se el sol. Sin necessitat de ayuda dels seus avis.

En José se’n va marxar de casa i se’n va anar  rumb a una aventura el sol a la ciutat, era la primera vegada que aniria a la ciutat. Quan va anar a la ciutat com no conèixer a ningú es va descàrrega una aplicació del mòbil per encontrar on viure, va estar hores busca’n on viure quan de cop va veure un lloc on viure i el va triar. Es va anar a veure el pis i li va a agradar així que el va escollir per viure allí.

Va passar una setmana i va vindre el propietari de la propietat i el baix reconèixer perquè era el que em feia assetjament escolar a la infància. Quan van estar parlen de tot el que va passar, el propietari li va fer una brometa, el José quan li van fer aquella brometa va sentir tot el que sentia a la infància sobre el, i va agafar un ganivet i li va apunyalar. 

Quan li va a apunyalar el José es va sentir molt bé, però sabia que això no es podia fer i que aniria tota la vida a la presó a sí que va escriure una carta pels seus avis i se’n va anar del país.

Continuarà