4t ESO A (2021-22)

     KOWARETA                    KIZUNA Eren les 9 del matí. Kazuya es va despertar i va veure el rellotge. Va arribar tard a l’escola. Anava corrent a l’escola xocant amb algunes persones, gairebé es va atropellar però continuaba corrent. Era a prop de l’escola i les portes es tanquen, però va aconseguir saltar-hi. Va arribar a classe, però va arribar 3 minuts tard. Es pensava "millor que res ...", diu mentre pantalona. Es va asseure. Va ser un dia ocupat a l’escola. Va poder parlar amb els seus amics mentres en el pati i va poder caminar cap a casa amb el seu millor amic, Taku. Es divertien, reien, parlaven i s’ho passaven molt bé. De sobte, els van envoltar 3 homes, que tenen ganivets, i 1 tenia una pistola. (Se'ls robava.) Un dels homes demana que li lliuri els telèfons i la cartera. Kazuya va saltar davant de Taku i va cridar "SI VOSALTRES NOIS VOLEU ELS NOSTRES COSES.POS VÉS A BUSCAR-LES!" (Va llançar la seva motxilla al llac, inclosos el seus llibres, el

  La nena  Una nena que es deia Johana, en tenia 10 anys, era una nena blanca, amb el cabell negre un negre carbó, tenía els ull blaus un, blau tan clar com el cel, els seus llavis eren tan vermells que semblaba que se'ls pintaba.  Johana era una noia amb un caràcter molt fort, Johana va entrar en un orfanat cuan tenía tres anys, els seus pares van tenir un accident i van morir . Uns anys més tard la Johana va complir 16 anys, amb aquesta edat van vindre una parella a l’orfenat y se la van emportar. Quan va arribar a la nova casa, es va posar a plorar a la seva nova habitació, despres d’aixó va terminar tot l’estiu y va començar l’institut quan va començar l’institut al principi la gent es burlaba de ella,perque es una nena adoptada pero despres van passar hi mesos i mesos y la Johana es va fer moltes amistats.  A mig curs va arribar un nen nou i la Johana es va començar a fer amiga de ell, al final es van terminar enamorant l’un de l’altre. El noi va tindre una baralla tant forta

    EL PEPE Pepe era un noi molt competitiu li  agradava molt les carreres de atletisme  sempre havia somiat ser un atleta de aquells que guanyen molta pasta  i son molt famosos que surten en la televisió i fan moltes entrevistes . Pepe tenia una carrera molt important per ell  per que aquesta carrera l’ iva  a ser de les que classifiquen a els mitjors i les portaven   a les carreres  que son professionals  el havia desitjat sempre aquesta oportunitat per que era el seu somni desde sempre  estava molt  emocionat  i molt nervios  pero a la vegade estava molt confiat per aquesta carrera . La  seva mare li  va aconsellar que no es confiï molt per que la vida es complicada no sempre juga al teu favor  el Pepe no li va a fer molt cas per que  estava molt il·lusionat i pensava que tot va anar bé com sempre Faltava solament una setmana per la carrera   el Pepe va a entrenar menys    aquests dies  per  què pensava que no feia falta i que així els músculs van a estar més relaxats   i el seu cos

  Una vegada hi havia un noi que es deia José. Tenia divuit anys, era molt fort i molt intel·ligent però un covard. Vivia en un poble molt petit als afores de Barcelona, vivia amb el seu avi i la seva àvia El José com lla feia divuit anys els seus avis li van dir que si es podia marxar de casa perquè ja era massa gran per cuidar-se el sol. Sin necessitat de ayuda dels seus avis. En José se’n va marxar de casa i se’n va anar  rumb a una aventura el sol a la ciutat, era la primera vegada que aniria a la ciutat. Quan va anar a la ciutat com no conèixer a ningú es va descàrrega una aplicació del mòbil per encontrar on viure, va estar hores busca’n on viure quan de cop va veure un lloc on viure i el va triar. Es va anar a veure el pis i li va a agradar així que el va escollir per viure allí. Va passar una setmana i va vindre el propietari de la propietat i el baix reconèixer perquè era el que em feia assetjament escolar a la infància. Quan van estar parlen de tot el que va passar, el propie

  L’AMOR I LES SEVES CARES  Ella tenia només 16 anys i estaba a l'últim any de l’institut, era una noia simpatica i alegra, no era ni bonica ni jetlla, però quan  ella  sonreía ilumina el lloc on estava en aquell moment. Aquella noia s'anomenava Berta, ella era molt maldestre e insegura, no teina una autoestima alta tampoc confiaba en ella mateixa, perquè es veia mes defectes que virtuts. I de cop i vola, arriba el… Un nen major, moreno i atractiu, que li feia sentir-se especial bonica tot el que ella no es feia sentir sola, pero ella mai havia estat amb un noi i menys a un  “novio”. Mai ningú li havia explicat que era tenir una parella, ni tampoc qué precaucions havia de tenir. Així que va començar amb aquell noi i per a ella era una experiencia nova, estava molt emocionada, perquè és el seu primer amor.  Ella donava tot per ell i estava super contenta, el primer any va ser tot perfecte. Pero poc a poc el va veure els seus errors, en ocasions era estrany se enfada-va amb ella.

  BUC  LA HISTORIA DE SUB-18 Es presenta la temporada 21-22 de la lliga catalana de rugby per el buc, on l'entrenador de l’equip que es diu Alberto vol espira a guanyar o a poder competir per el títol. En el primer entrenament de la temporada apareixen tots el jugadors desanimats per que la temporada anterior van quedar en molt mala posició a la lliga i ningú tenia ganas de jugar aquesta temporada per no quedar igual de malament, el entrenador en veure aquesta situació crida a tot l'equip per fer una charla sobre el perquè estan així, el capità de l’equip parla explican que estan tristos per la temporada entorir i que aquest any no volen jugar a la lliga, el entrenador els hi diu que es treguin aquest pensament del cap i seguidament es posen a entrenar, els jugadors com sempre es posen a jugar un partit entre els i treuen la seva forma de jugar com sempre encara que no ho veuen clar, s’acaba el entrenament després de 1:30 d'entreno i el entrenador va cap a casa i truca al s

  Camí cap a la meva mort  Aquest nen es diu jonathan i té 12 anys i cabell marró té la pell blanca i era molt estudioso. hi havia una vegada un nen de 13 anys, era simpàtic i estudiós tenia el cabell marró i ulls blaus, aquest nen es va quedar fins tard a jugar amb el seu amics eren les 11:30 de la nit, el nen s'acomiada dels seus amics i es va a casa, ja era molt tard així que decideix prendre una drecera, la seva mare li havia advertit que no prengués dreceres, però jonathan no li va fer cas, jonathan pren la drecera i es pel bosc, a la llunyania veu una casa abandonada estava destruïda, jonathan decideix entrar per veure millor, la casa estava plena de joies i joguines, jonathan entra a la cuina i es queda paralitzat per uns segon, hi havia un home amb un davantal i botes d'aigua, ahi hi havia el, el estava amb un altre nen, ho estava esquarterant, hi havia molta sang també hi havia diversos nens penjats a la paret sense cap, jonathan queda paralitzat i camina lentament cap

  La lluita per a res - E n Jacinto es un noi amb una vida que a ningú li agradaria tenir.  En Jacinto estava a casa seva estirat bevent una cervesa qual persona sense aspiracions a la vida. Estava constantment pensant en el seu pare, en com va morir i com el van matar. Com el seu cap semblava un infern, va decidir que aqui acabaria el seu sufriment. Va decidir anar a la muntanya on va morir el seu pare per venjar la seva mort. Quan van matar al pare d’en Jacinto, en Jacinto tenia 6 anys. Va tenir que veure com es dessagnava lentament, va tenir una infància molt dura.  Aixì que va preparar el seu armament, la corda per escalar la muntanya, aigua, etc. Quan va sortir va veure que hi havia un torb increíble, però això no va impedir que en Jacinto escalés la muntanya, feia un temps molt fred, estava  a -9 °C. Molt poques persones aconsegueixen pujar aquesta muntanya i menys amb aquest fred i amb aquest torb.  El temps que es necessita per pujar la muntanya son 6 hores. En Jacinto es va po

  Morir per viure Escric això una nit d’octubre, en dic Laia, i tinc disset anys. Es podria dir que tinc una família un pèl disfuncional, i dic família per posar-li un nom. Visc a Barcelona amb la mare, el seu marit i el meu germà petit, el meu pare va muri quan era petita, quasi no recordo la seva veu, però això ja no importa suposo. Ja és en demà, vaig a l’institut i després de migdia, surto i decideixo anar a la biblioteca a fer temps per arribar-hi el més tard possible a casa, us sonarà estrany, però des que la mare va decidir casar-se amb aquell home, ho faig. De camí a la biblioteca m’hi trobo a una senyora molt major que anava molt carregada de bosses i decideixo ajudar-la, la senyora en acomiadar-se va dir  “adeu, quan arribi el moment escull  bé” en aquell moment no entenia gaire el perquè d’allò, però ho vaig deixar passar.  Arribo a casa, només es troba el marit de la mare, torna a passar, suplico que pari, no ho fa, segueix, segueix, en el meu rostre no hi ha més que llàgri

  El nostres dibuixos Sóc la Marta, tinc 12 anys y visc amb la meva mare, ella és, com dir-ho… diferent.  Avui és dijous, són les 17:32 de la tarda, fa mitja hora que vaig arribar de l'escola i com sempre, breno i surto al jardí a dibuixar. Els meus companys de classe sempre es riuen de mi perquè segons ells em passo tot el dia fent gargots, però a mi m'agrada, és l'única cosa que em diverteix en el meu temps lliure. Mireu! ja està una altra vegada dibuixant en la seva estúpida llibreta. Vaig aixecar el cap i davant meu els tenía a ells, de nou rient-se de les coses que feia. Marta, és que no saps fer res més que passar-te el dia sencer pintan? A mi m'agrada ... -vaig dir amb la veu fluixa- Un d'ells va agafar el meu quadern i el va tirar cap a un costat, provocant que em enfades i els cridés: Deixeu-me tranquil·la! No t'enfadis, només estem jugant. -deien amb to sarcàstic- Això no és un joc, us esteu burlan de mi i d'una cosa que realment m'agrada.  Van

  Mamadou Abdou es un noi senegalès que va arribar a españa fa 2 anys. Va estar sense treball uns 6 mesos. No sabia que fer. Fins que un dia un paisa seu li va dir que jo tinc un treball per a tu, él es va posar molt content. Va començar a anar pels matins amb el seu paisa a Badalona per comprar la mercancía i després per la tarda venien a Maremagnum, Plaça Catalunya, llocs on hi ha turisme per vendre-la. Li donava les gràcies a déu per haver hi trobat algun treball. Pero de vegades venia la policia, Mamadou i els seus companys es tenien que marchar, la policia de vegades els pegaven, li treien la mercancía, li treien els diners, els hi donava molta rabia però ells no podien fer res. Un dia Mamadou i els seus companys, paisans, es van manifestar, i després de un quant temps li van donar permís per treballar al carrer.

  Lilith, la becària de l’infern Lilith, era una ànima que treballava a les portes de l’infern, ella revisava que tot estigués correcte, i no enviessin a algú que no s’ho mereixès a l’inframon. Un dia com un altre, mentre passava a les criatures dins d’aquelles grans portes, de la fila va aparèixer la seva estimada germana, qui la mirava atònita. -Lilith? --- Va dir aquella ànima trista mirant-la amb enyorança. Lilith es va apropar i la va abraçar, amb suaus llàgrimes a les galtes. -Tu que hi fas aquí? Diga’m que s’han equivocat! - Va dir Lilith, agafant-la de les espatlles. -No Lilith no, m’ho tinc ben merescut. Lilith estava devastada, no podia fer-li això a la seva estimada germana, així que es va posar a pensar una alternativa viable. Tot hi que era precari, va decidir agafar-la i sortir volant cap al cel, a tota velocitat. Una vegada allà va mentir a tots els àngels, dient que ella no havia fet res i que hi havia alguna errada. Els àngels van acollir a la noia al cel, pensant que

  un 12 de gener a les 6 am, és el primer dia de classes després de vacances, Miguel segueix adormit, són passades les 8, Miguel s'aixeca apurat perquè no arriba a l'institut a temps,menja molt ràpid i surt de la seva casa, arriba a l'institut i no aconsegueix la seva aula, recorre tot l'institut, fins que veu una porta daurada molt brillant, entra a aquesta, i únicament veu una petita nota amb dibuixos, quatre arbres pintats de diferent color, miguel no entenia res, pas de veure una porta brillant, a un dibuix mal fet, semblava màgia!, surt d'aquesta aula i s'aconsegueix a Carlos, un company de classe, Carlos guia a Miguel fins a la classe. Miguel analitza tota la classe el dibuix per intentar desxifrar alguna cosa, s'adona que els dibuixos són iguals a el parc a la banda del seu institut. acaba la classe i surt corrent, llevandose a tot l'institut per davant. Miguel arriba a parc, veu au un senyor amb una vestimenta com d'un pirata, es reia creient

  Demà no va arribar mai Els arbres es movien amb el vent. I allà estava, mirant-ho des de la finestra. Vaig detectar un moviment al costat del meu arbre favorit, el dic, l’arbre solitari. Era diferent dels altres. No sé per què. I allà vaig veure a una persona. Llegint mentre fumava una cigarreta. La meva curiositat va aconseguir el millor de mi i hi vaig anar a parla amb la persona. Quan m’acostava, vaig veure que era un noi.  --- Hola. ---Vaig dir. --- Shh . --- Va dir l'altre .  --- Com et dius?   --- Shh . --- Encantat Shh, em dic Angel .  --- Que original. -- - Com em feia mendre parlar amb una persona desagradable, volia tornar a casa. Llavors, això és el que vaig intentar fer. ---- Tant costa deixar les persones en pau? ---em vaig aturar--- Perdona? A tu que t’he fet? Tant costa ser una persona agradable? ---va somriure--- Elle, em dic Elle . --- es va aixecar, va prendre una calada del seu cigarillo i em va bufar a la cara.  Dies van passar i ja m’acostumava veure en E

  Alfred el distret  Alfred te vint i set anys i viu a barcelona. Avui te que anar a un treball que va aconseguir fa poc. Pero te un problema, és molt distret.  Ara se esta llevant i es va a dutxar pero se ha olvidat que te al pijama posat. Després es posa  la roba pero es dona conta que se la posat del revés i se la posa bé.Ja a sortit de casa, y es troba amb un vell amic.  Xerren molt,¿ creus que es donarà conte que arriba tard al treball? Oh! es mou, crec que ja no hi ha res que el distregui. Mare meva! ¿com una persona es pot distreure amb unes formigues? Crec que li avisare. He tu! no m’escolta le tirare un mapa amb la direcció del treball. Ara l’agafat i va amb el camí que he marcat. Molt bé sabia que no eras tan idiota. Vale solo li falta una mica més i ja estarà al treball. NOOO!  Com pots ser tan idiota tenias que arribar al treball no anar a comprar.  Le han despedit pero per lo menys aprendre a estar atent. la moralitat es que no hi ha que ser distret en la vida adeu.

  Aquell matí, en Carles, començava una nova etapa, començava  l'educació secundaria obligatoria (ESO). En Carles no coneixia a ningú, però estaba bastant convençut de que faria nous amics. Ell com sempre seriós va anar cap a l'institut amb tot el material que necessitava per començar el seu primer día d'institut. Quan va arribar, va anar cap a la seva classe, es va adonar de que la seva classe estava plena de nens maleducats que no paraven de molestar a la classe i al professor. En Carles sabia que no es portaria bé amb els seus companys de classe, perquè eren molt diferents a ell. Quan van acabar les classes els nens de la seva classe, estaven esperant al Carles per barallar-se amb ell. Quan va sortir en Carles els nens van anar a pegar-li però rápidament va arribar un professor i els va separar.  En Carles no entenia res, no sabia perquè el volien pegar. Després va anar cap a casa y va anar directament cap a la seva habitació per acabar els seus deures i, quan va acabar

  El meu videojoc preferit. Tot va començar un dia que estava amb la meva novia Lucía al parc prenent un refresc. Era una magnífica tarda de juny, estava a la ciutadella amb la meva novia i estavem parlant sobre les addiccions i el mal que fan. -Es que no entenc com algú pot caure en una cosa com aquesta.- Vaig dir jo. -No menyspreïs les addiccions, és molt fàcil caure i molt difícil sortir-ne.- Va explicar-me la meva novia. Després de canviar de tema i de que passés la tarda vaig tornar a casa on vaig obrir l’ordinador per veure si hi havia algun video que m’interesses per Youtube i em vaig topar amb un que parlava d’un videojoc; League of Legends. Aquest joc em va semblar increïble, em va agradar tant que vaig anar de seguida a una plataforma online de jocs i me’l vaig instal·lar. L’endemà em vaig passar el dia jugant, se’m va oblidar que havia d’entrenar, anar a classe i fins hi tot de que havia quedat amb la Lucía per la tarda! Així vaig seguir uns quants dies, els hi deia a mons p