Conte del Gerard

 Alfred el distret

 Alfred te vint i set anys i viu a barcelona. Avui te que anar a un treball que va aconseguir fa poc. Pero te un problema, és molt distret. 

Ara se esta llevant i es va a dutxar pero se ha olvidat que te al pijama posat. Després es posa  la roba pero es dona conta que se la posat del revés i se la posa bé.Ja a sortit de casa, y es troba amb un vell amic. 

Xerren molt,¿ creus que es donarà conte que arriba tard al treball?

Oh! es mou, crec que ja no hi ha res que el distregui. Mare meva! ¿com una persona es pot distreure amb unes formigues? Crec que li avisare. He tu! no m’escolta le tirare un mapa amb la direcció del treball.

Ara l’agafat i va amb el camí que he marcat. Molt bé sabia que no eras tan idiota. Vale solo li falta una mica més i ja estarà al treball. NOOO! 

Com pots ser tan idiota tenias que arribar al treball no anar a comprar. 

Le han despedit pero per lo menys aprendre a estar atent. la moralitat es que no hi ha que ser distret en la vida adeu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Text del Pepe

Text de l'Ester

Text de la Fiona