Conte de l'Anas

 La lluita per a res

-En Jacinto es un noi amb una vida que a ningú li agradaria tenir.  En Jacinto estava a casa seva estirat bevent una cervesa qual persona sense aspiracions a la vida. Estava constantment pensant en el seu pare, en com va morir i com el van matar. Com el seu cap semblava un infern, va decidir que aqui acabaria el seu sufriment. Va decidir anar a la muntanya on va morir el seu pare per venjar la seva mort. Quan van matar al pare d’en Jacinto, en Jacinto tenia 6 anys. Va tenir que veure com es dessagnava lentament, va tenir una infància molt dura. 

Aixì que va preparar el seu armament, la corda per escalar la muntanya, aigua, etc. Quan va sortir va veure que hi havia un torb increíble, però això no va impedir que en Jacinto escalés la muntanya, feia un temps molt fred, estava  a -9°C. Molt poques persones aconsegueixen pujar aquesta muntanya i menys amb aquest fred i amb aquest torb.  El temps que es necessita per pujar la muntanya son 6 hores. En Jacinto es va posar mans a l’obra, va començar a escalar, encara que no veia molt bé per el torb i per la neu. Però ell tenia tot preparat per a que aquesta vegada res sortís malament. 

Després de 3 hores llargues d'escalada va fer un descans en el mig, quan va treure l’aigua per beure si li va caure. En Jacinto no s’ho va creure, perquè sense aigua és pràcticament impossible arribar fins a dalt del tot. Després d’aquesta pèrdua va seguir escalant perquè no li quedava altre. 

Quan ja li quedaven només 15 minuts estava esgotadissim, no podia escalar més estava que no podia més. S’estava replanteant si suicidar-se per a que el seu sufriment acabi. Però ho va pensar millor i va decidir acabar el recorregut.

Quan va acabar de escalar la muntanya va arribar al temple gegant. Quan era petit aquest temple era molt més petit. Quan va entrar al temple el primer que va veure va ser el seu pare. Al Jacinto se li van quedar els ulls de pedra. El pare es va girar a veure qui va entrar al temple. Al pare també se li van quedar els ulls congelats. En Jacinto va anar corrents a donar-li una abraçada. Després de dues dècades sense veure’l el va veure. En Jacinto va preguntar que com estava viu, que com era possible. El pare, sense aixecar la mirada del terra, va respondre, no molt orgullós del que ha fet, que tot era un plan per a que acabès sent el líder del temple. En Jacinto, amb els ulls a punt de trencar a plorar, va respondre que com s’atrevia a fer alguna cosa aixì al seu fill de 6 anys. El pare, també plorant, li va demanar moltes disculpes. En Jacinto va sortir del temple dient aquesta frase ”el poder no ho és tot”. 

Al sortir del temple en Jacinto estava a la vorada de la muntanya, el pare va sortir corrents per dir-li que no ho fes, que no és suïcidis. En Jacinto, sense mantenir contacte visual amb ell, li va dir al cap i a la fi no tinc motius per viure, i es va llançar desde uns 4300 metres d’altura. El pare lamentant-ho molt va recapacitar, i es va adonar de que el poder no ho és tot.