Conte del Gabi

 Demà no va arribar mai

Els arbres es movien amb el vent. I allà estava, mirant-ho des de la finestra. Vaig detectar un moviment al costat del meu arbre favorit, el dic, l’arbre solitari. Era diferent dels altres. No sé per què. I allà vaig veure a una persona. Llegint mentre fumava una cigarreta. La meva curiositat va aconseguir el millor de mi i hi vaig anar a parla amb la persona. Quan m’acostava, vaig veure que era un noi. 

---Hola. ---Vaig dir. ---Shh.---Va dir l'altre.  ---Com et dius?  ---Shh. ---Encantat Shh, em dic Angel.  ---Que original.---

Com em feia mendre parlar amb una persona desagradable, volia tornar a casa. Llavors, això és el que vaig intentar fer.

----Tant costa deixar les persones en pau? ---em vaig aturar---Perdona? A tu que t’he fet? Tant costa ser una persona agradable? ---va somriure--- Elle, em dic Elle.---es va aixecar, va prendre una calada del seu cigarillo i em va bufar a la cara. 

Dies van passar i ja m’acostumava veure en Elle en el arbre sentat. ---Perquè sempre vas amb un vestit blanc, no t'embrutaras?---va soltar un riure---Em sento lliure amb aquest color, a més, puc ballar amb el vent amb un vestit.---Mmm, interessant. Saps que ets molt imprevisible, no?--- va soltar un altre riure--- És divertit confondre la gent.---  Des d'allí vaig pensar, no sabia res d'Elle. Durant aquesta setmana parlant amb ell, no sabia res de la seva vida. Bueno, em contava els seus gustos, com per exemple, li agrada veure pelis de por, els gats li emocionan i més coses, però, com pots anar coneixent una persona sense saber res d'ella? 

El dia següent tenia ganes de preguntar-li qui era i que feia sempre en aquell arbre. Però, no li vaig veure allà. ---Segur que li feia pal--- Vaig dir a mi mateix. I des d'allà no li vaig tornar a veure.

Tres dies van passar i ha aparegut, aquesta vegada semblava com si no hagués dormit en tres anys.  ---Estàs bé?--- vaig dir preocupat ---No se.--- va dir mentres plorant. Li volia abraçar però s'ha apartat. ----Si necesitas algú, saps que m'ho pots dir tot.--- hi havia un moment de silenci--- Només necesito descansa.--- I vam estar allà asseguts, sense dir res. 

Aquesta setmana Elle estava rar. No era el mateix, tenia unes ulleres profundes i fosques, la cara molt palida i era més callat. Però no vaig comentar---Angel, creus que demà serà diferent d'avui? O será igual?--- No se, depèn del que fas cada dia, per què dius això? ----No se, és com que cada dia és igual, i de vegades penso, que passaria si demà no arribes? --- vaig fer com si no diguis res, i vaig canviar de tema. 

Els dies que faltaven d'aquest més, Elle ja no va tornar. Estava preocupat. No podia fer res, ja que no tenia res del seu contacte. ---Ja vindré demà--- vaig dir.

Cotxes de policia i ambulancia van parar a casa dels meus veïns. Vaig estar mirant des de la finestra. No se que passava, però vaig seguir mirant. De sobte un d'ells va treure el cadàver d'una persona del llac davant de casa meva. ----És aquest!---- va dir un. 

Els batecs del meu cor anava rapid. No podia escoltar res, com si la meva oïda s'hagués anat. I el vaig veure. Vestit blanc, cos molt palid 

i el meu cor ha parat. La policia va fer cops a la meva porta, però no podia moure'm, però, tot va parar I tot és va tornar fosc.

La llum del sol que arribava a la meva sala, em va despertar. Vaig sortir de casa i vaig anar al arbre. ---Qui ets, Elle?--- vaig dir ---Com que qui soc, estàs bé?---va somriure--- M'he d'anar Angel, ens veiem.---es va aixecar i va començar a caminar.---Demà tornaràs, oi?---- L’Elle es va aturar, va gira el cap, i va somriure.